Èxit de participació a la jornada sobre empadronament organitzada per la Taula pels Drets de Ciutadania de Santa Coloma
Nombrosos representants d’entitats de Santa Coloma i també d’altres municipis com Badalona, Cornellà, Rubí, Granollers o Mataró van participar a l’acte per parlar sobre la gestió del padró i l’empadronament als seus municipis.
El passat dimarts 26 de març, la Taula pels Drets de Ciutadania de Santa Coloma va organitzar la jornada “El Padró, un Dret de Ciutadania: Experiències de bones pràctiques i models d’empadronament a municipis catalans”, en la qual les diferents entitats que integren la taula van donar a conèixer quina és la situació actual de les persones a qui se’ls ha denegat l’empadronament per no poder demostrar administrativament un domicili fix. La jornada, celebrada a la Sala Salvador Cabré de la Biblioteca Singuerlín de Sana Coloma, va ser un èxit de participació. Hi van assistir nombrosos representants d’entitats de Santa Coloma i també d’altres municipis com Cornellà, Rubí, Granollers o Mataró entre d’altres.
Va obrir l’acte Pepa González Lara, Defensora de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet, que va llegir la part del seu informe, presentat recentment, referent al dret d’empadronament que tenen els ciutadans. Després va intervenir Lluis Vila, director de la Fundació Integramenet, una de les 18 entitats que configuren la Taula pels Drets de Ciutadania de Santa Coloma, que va explicar com la Taula es va crear ara fa gairebé dos anys per promoure la protecció i la defensa dels drets de ciutadania. I, en aquest sentit, va afirmar que “el dret al padró és un requisit indispensable per accedir a altres drets bàsics a la vegada que és una obligació de la ciutadania i de les administracions locals”. Vila també va exposar quina és la situació actual de moltes persones a qui se’ls ha denegat l’empadronament per no poder demostrar administrativament un domicili fix.
La jornada va seguir amb la participació de Carles Macian, adjunt a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que va explicar quin és el marc legal actual i quines són les recomanacions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en matèria d’empadronament. En aquest sentit va recordar que el padró municipal és el registre administratiu en el qual s’inscriuen totes les persones que resideixen en un municipi i que segons la legislació vigent, i tal i com recomana la Secretaria d’Immigració de la Generalitat, l’ens local és el responsable final d’ajustar el Padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de tots els residents, també d’aquells que no tenen cap domicili fix.
El bloc de les ponències va continuar amb la intervenció de Laura Gómez, cap de Secció d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell, que va posar de relleu la importància d’una bona gestió de l’empadronament als consistoris municipals. En aquest sentit va posar claredat sobre com ho fan al seu municipi en matèria d’empadronament afirmant que “bàsicament complim amb la llei i amb la dignitat de les persones”.
Un cop acabades les ponències, va ser el torn del debat dels partits polítics municipals i l’encarregada de conduir-lo va ser Agnès Felis, directora de l’Agència de Comunicació Social de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Val a dir que es va convidar a tots els representants polítics de l’arc consistorial de l’Ajuntament de Santa Coloma a participar en aquest espai, però només van participar César López de SOM Gramenet i Jonatan Fornés del grup municipal Gent d’Esquerres-ICV-EUiA. Els dos participants van valorar positivament la tasca de la Taula per fer valer el dret a l’empadronament per a totes les persones i van assegurar que aquest és un punt important en els seus respectius programes.
La jornada va concloure amb un torn obert de precs i preguntes per part de tots els assistents a la jornada que va evidenciar la preocupació de les entitats i dels ciutadans sobre l’accés al padró. Van tenir veu representants d’entitats de Santa Coloma així com d’altres municipis, els ciutadans dels quals també troben dificultats alhora d’empadronar-se, com és el cas de Badalona, Cornellà, Rubí, Granollers o Mataró . Al final de la jornada representants de les entitats de tots aquests municipis van comprometre’s en recuperar les trobades intermunicipals amb la intenció de crear una xarxa per tractar el tema de la dificultat de l’accés al padró i proposar accions conjuntes de denúncia. Aquest compromís de continuïtat és un dels èxits de la jornada.