La Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) aposta pel model d’atenció domiciliaria a la gent gran com a alternativa al residencial
La Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN per les seves sigles en anglès) aposta pel model d’atenció domiciliària a la gent gran com a alternativa al residencial. També destaca la importància de l’esperança de vida saludable com a indicador clau per avaluar l’estat de salut d’un país. Així apareix en l’informe ‘Desigualtats en matèria de salut per a gent gran durant la crisi de la Covid-19’, de l’EAPN, que exposa les causes de les desigualtats que afecten la salut i benestar de la gent gran, incloent la solitud no desitjada, l’aïllament i les violències.
El document formula algunes recomanacions i propostes per millorar la salut de la gent gran i el seu benestar. Les principals recomanacions de l’EAPN passen per incloure els drets de la gent gran al centre del debat polític, revisar i millorar el sistema d’atenció sociosanitari, revisar les condicions de les residències actuals, garantir l’equitat i la qualitat de l’atenció integral, implantar administracions accessibles i àgils, combatre la bretxa digital i apostar per la innovació en la lluita contra la discriminació.
L’EAPN critica el sistema públic sociosanitari per insuficient i fragmentat. Com a solució, proposen, entre d’altres, augmentar la inversió pública i passar del model residencial a un model d’atenció sociosanitària a domicili. D’aquesta forma, la gent gran podria participar més activament en les seves pròpies decisions.
L’esperança de vida és un dels principals indicadors sobre salut en un país. A l’Estat espanyol, abans de la pandèmia, l’esperança de vida al néixer era de 85,7 anys per a les dones i de 80,4 anys per als homes, unes de les xifres més altes del món. Aquest indicador, però no té en compte la qualitat dels anys viscuts, i és per això que està creixent la popularitat de l’esperança de vida saludable, que afegeix una nova dimensió de qualitat a la quantitat d’anys viscuts.
Aquesta esperança de vida no saludable està fent triplicar la despesa mitjana per càpita de les persones grans en sanitat pública. L’informa aclareix que aquesta despesa no està tan relacionada amb l’edat com amb l’estat de salut de la persona. Segons s’explica a l’informe si les persones grans generen més despesa quan es compara amb les edats, es deu al fet que entre un 15% i un 20% d’aquestes persones pateixen pobresa i exclusió social de manera crònica i no han pogut accedir als beneficis d’hàbits més saludables, innovacions terapèutiques o diagnòstics precoços, que els haurien permès mantenir una millor salut durant aquesta etapa.
Font Xarxanet.org
