ECAS demana mesures per pal·liar la cronificació de la pobresa

La Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va demanar mesures estructurals per fer front a la cronificació de la pobresa durant la presentació de l’informa INSOCAT número 13. El document, titulat  “l’impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l’economia, pateix la ciutadania”, posa de manifest que un 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió, 2,7 punts més que el 2019 i evidencia que que la pandèmia ha tornat a castigar amb especial cruesa els col·lectius més vulnerables.

L’informe també explica com ha crescut la taxa de risc de pobresa (+2,2%) i pràcticament s’han doblat les llars amb baixa intensitat de treball (9,8% vs 5,6% el 2019) i la privació material severa (6,2% vs 3,1%). Un dels indicadors que mostra amb major cruesa l’impacte de la covid-19 és la intensitat o bretxa de pobresa, que en un any ha passat del 25,5% al 37,9%.

Segons el document publicat per ECAS, en la darrera dècada, la pobresa no només no s’ha revertit, sinó que en alguns casos s’ha incrementat. La taxa AROPE ha pujat un 3,6% respecte 2009; la pobresa i l’exclusió han afectat de manera constant entre un 20 i un 25% de la població catalana, demostrant la incapacitat de les polítiques socials per fer-hi front. No és una qüestió d’etapes o moments de crisi excepcionals, sinó un problema de caràcter estructural. La pobresa i la vulnerabilitat estan cronificades.

Els elevats índexs de pobresa no responen a una situació conjuntural, sinó a una situació estructural: el model socioeconòmic no és capaç de reduir-los. De manera constant, un de cada cinc catalans viu en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, fent manifesta la cronificació d’aquesta situació. “Veiem amb preocupació una certa acceptació, normalització i resignació respecte aquests nivells de pobresa i exclusió totalment inacceptables”, ha lamentat Puigdemont.

Aquesta divergència fa palesa la feblesa del model de protecció social i les entitats denuncien el desequilibri pressupostari en la inversió social entre salut (26,6% sobre el total dels pressupostos de la Generalitat per 2022), educació (18,8%) i drets socials (protecció i promoció social i habitatge i territori, amb un 9,9% en conjunt). El total de la inversió social, a més, amb prou feines es recupera després de la crisi de 2008 i suposa un percentatge del pressupost molt menor del que representava abans.

ECAS, en el seu informe, planteja, a banda d’una aposta clara per la inversió social, una sèrie de mesures com per exemple que el pla pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya sigui un punt d’inflexió. Alhora, i mentre no s’implementi, les entitats urgeixen l’administració catalana i espanyola a millorar les prestacions existents, harmonitzant la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, que en tots dos casos han arribat a menys d’un 10% de la població a la que es dirigien.

També Una aposta clara per superar les intervencions pal·liatives i construir un nou paradigma d’accés universal als drets socials basat en la prevenció, concebut amb visió comunitària i capaç de generar canvis substancials i estructurals. La universalitat ha de ser real per a tothom que viu a Catalunya, incloent per tant la població en situació administrativa irregular i altres col·lectius als quals avui es denega fins i tot el dret a l’empadronament.