La pandèmia ha agreujat la situació econòmica i social de les treballadores de la llar

La pandèmia de la Covid-19 ha empitjorat la situació de les treballadores de la cura i de la llar, especialment d’aquelles que ho fan com a internes. Les condicions d’aquestes dones no s’allunyen molt d’allò que entenem per esclavitud, en ple segle XXI. Moltes no poden sortir de casa, no tenen dies de descans ni vacances, i tot amb uns sous ridículs que moltes vegades no arriben als 700 € per jornades de feina interminables. Estem parlant d’una vulneració de drets sistemàtica que entitats del sector, com les que formem part de la Xarxxa Treball de la Llar Just (XTLLJ), estem denunciant des de fa anys.

Un estudi recent de la  Fundació Surt, que porta per títol  ‘L’impacte en les dones de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19’, revela que les dones que fent feines considerades essencials han vist com les condicions de treball es precaritzaven encara més i com sovint es trobaven totalment desprotegides.

Les condicions sociolaborals que vivien moltes de les treballadores de la llar abans de la pandèmia ja no era bona, però arran de la Covid-19 la seva situació ha empitjorat considerablement. Sobretot per aquelles dones que es troben en situació d’irregularitat administrativa i, per tant, en una posició més vulnerable. Moltes dones es troben que no poden sortir de casa per evitar contagis i en alguns casos, han arribat a morir de Covid al mateix habitatge on treballen per no poder assistir a rebre atenció mèdica. Així ho recullen alguns testimonis en una peça informativa publicada recentment per la CCMA. Des de les entitats, sindicats i associacions denunciem que no són casos aïllats i que amb la pandèmia aquesta problemàtica s’ha fet extrema.

La intermediació, una bona solució per regular el sector

L’atenció a persones dependents en el domicili i la cura de la llar és un sector d’ocupació on històricament, i no es preveuen gaires canvis a mitjà termini, hi ha hagut força relacions laborals sense una regulació clara, força activitat en l’economia submergida i relacions laborals sempre van en favor de la posició amb més força (la família contractadora).

Les entitats que treballem en el sector, com les que formem part de la XTLLJ, ja fa temps que reclamem que es posi atenció en aquestes relacions de pseudoesclavatge que es donen en l’àmbit de la llar des de molt abans de la pandèmia. També proposem la feina d’intermediació que fem les entitats amb l’objectiu de conscienciar les famílies i defensar els drets de les treballadores.

Les entitats del sector també apostem per la millora competencial, la qualificació tècnica de les treballadores i l’exercici del dret a la formació permanent. Perquè també creiem en el dret de les persones grans i/o en situació de dependència amb pocs recursos econòmics a ser ateses per gent qualificada.