L’Estat espanyol només accepta una de cada quatre sol·licituds d’asil

Les dades a escala global son dures i difícils d’assimilar i en una escala més propera la cosa tampoc millora. Tot just ahir sabíem que l’estat espanyol només accepta una de cada quatre sol·licituds d’asil, segons el darrer Informe Anual de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ‘La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa’, presentat el passat 18 de juny per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).

El 2018, segons destaca l’informe, Espanya s’ha convertit en el principal país d’entrada a Europa, amb més de 65.383 arribades per via marítima i terrestre, una dada que triplica la de l’any anterior. A Catalunya les demandes d’asil van ascendir a 8.000 durant tot el 2018. Aquest any, però, s’esperen moltes més, ja que en el que portem d’any s’han presentat 6.059 sol·licituds.

Aquestes dades, tant les internacionals com les estatals, posen de relleu una situació davant de la qual els estats encara no han sabut, pogut o volgut reaccionar en proporció a la magnitud del drama.

Persones en situació d’irregularitat administrativa

A Espanya, les persones a qui se’ls hi denega regularitzar la seva situació administrativa per la via de l’asil queden totalment desemparades i a l’arbitri d’una llei d’estrangeria totalment injusta. Una de les poques escletxes que deixa la llei per regularitzar la situació d’aquestes persones és l’arrelament social o laboral, una via plena d’obstacles, incerteses i atzars que els abocarà un mínim de tres anys a l’economia submergida, en el millor dels casos, o a la marginalitat.

Així, moltes d’aquestes persones, a la dura experiència del fet migratori fins a arribar al país d’acollida han de sumar el periple que suposa aconseguir la documentació. I fins que no ho fan semblen invisibles per l’administració.

Solucions i oportunitats

Fa unes setmanes dèiem que, gràcies a la immigració, la població de Catalunya creixerà i se situarà en 8 milions de persones el 2030, segons dades de l’Idescat. I aquesta setmana, des del sindicat Unió de Pagesos s’han demanat mesures per poder contractar persones en situació de risc i d’irregularitat administrativa. El sindicat creu que, des d’un punt de vista social, cal establir un sistema d’autoritzacions de treball excepcionals per a col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió que agilitzi els tràmits, com per exemple en el cas de joves tutelats. També demanem la reducció del condicionant temporal d’un any per a ofertes de treball, tant per als menors extutelats com per a persones que no disposen de documentació i participen en determinats programes. Es tracta de proposar solucions integradores, ja que el fet migratori no és un problema sinó una realitat. I aquesta realitat es pot vertebrar en una oportunitat de país. En aquest sentit aplaudim les propostes d’Unió de Pagesos.

Un altre dels sectors on hi hauria oportunitats de regularització és el de la cura i la llar. Tot i tenir una marc legislatiu que el regula, es tracta d’un sector on és produeixen encara moltes situacions d’injustícia social i laboral, i fins i tot d’esclavatge: jornades de feina interminables, sous baixos, abusos de poder, etc. Moltes de les persones que treballen en aquests serveis d’atenció domiciliària estan en situació d’irregularitat administrativa i pateixen abusos que difícilment surten a la llum. Per això és tan important la feina de les entitats, com les que formen Treball de la Llar Just, xarxa a la que recentment s’ha sumat la Fundació Integramenet, o el sindicat Sindillar.