Un any més, rebem el col·lectiu Perifèria

Aquest mes hem tingut el plaer de rebre la visita dels alumnes del Màster de polítiques socials i acció comunitària. Pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Escola de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, IGOP. Un equip molt participatiu que va fer de la visita un espai molt enriquidor per totes les parts.

El programa es presenta com una proposta professionalitzadora i de recerca que combina l’adquisició de coneixements teòrics i pràctics i utilitza el treball de cas per fer un enfocament participatiu i complex a la realitat del territori.

Hem explicat a l’alumnat què fem a casa nostra. Gràcies per venir!

Fundació Roca i Pi, de nou un dels col·laboradors essencials de Fundació Integramenet

Aquest març hem signat conveni amb la Fundació Llegat Roca i Pi, organització que potencia convenis amb entitats socials de l’entorn per contribuir a l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat.

Roca i Pi ens dona suport amb un conveni d’un any. Un important gruix de les aportacions d’aquesta entitat la dediquen a persones adultes en risc d’exclusió social, i bona part, a persones migrants.

Integramenet té el plaer de ser una d’aquestes entitats. Moltes gràcies. El seu recolzament és esencial per aconseguir les nostres fites.  

La signatura de convenis ha estat notícia a Badalona TV, obrint els informatius. Es pot accedir, aquí.

Una enquesta conclou que a Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones)

L’estudi, encarregat  per la Direcció General d’Igualtat, de la  Generalitat de Catalunya, ha estat basat en una mostra de 525 enquestes.  Està dirigit per Sílvia Bofill Poch (Universitat de Barcelona) i Norma Véliz Torresano (Mujeres Pa’lante / Mujeres Unidas entre Tierras).

La recollida de les dades es va fer entre juliol i desembre de 2019. L’enquesta ha estat complementada amb la realització de dos grups focals sobre la mateixa temàtica amb treballadores de la llar i les cures d’origen estranger). En la recollida de les dades, s’ha comptat amb la col·laboració de diversos col·lectius de dones immigrants del territori català: Mujeres Pa’lante, Grupo Libélulas, Asociación Brassavola, Mujeres Unidas entre Tierras, Achama. Asociación Humanitaria Contra la Ablación de la Mujer Africana i Asociación de Mujeres Africanas (a Barcelona); Associació Dones endavant (a Girona); i Centro Lationamericano de Lleida (a Lleida).

  1. A Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones). Tanmateix, en el transcurs de la seva vida laboral el 35% de les treballadores (una de cada tres) ha patit assetjament sexual. Aquesta darrera xifra és important, ja que constata el caràcter estructural i recurrent de l’assetjament en el sector de la llar i les cures.

2. No només és important l’índex d’assetjament (en sí mateix molt elevat), sinó les formes específiques i la intensitat que pren l’assetjament en aquest sector laboral.

3. L’últim any, el 24% de les treballadores assetjades ha patit com a mínim un assetjament sexual molt greu; el 25% com a mínim un assetjament sexual greu; i el 51% un assetjament sexual lleu.

4. Aquesta mateixa situació de vulnerabilitat legal i econòmica explica les dificultats de reacció davant l’assetjament sexual i el baixíssim índex de denúncies interposades. Recordem que únicament el 0.8% de les treballadores que han patit assetjament sexual ho ha denunciat, principalment per por a ser expulsada o deportada, per por a que no la creguin, per desconfiança en l’autoritat, per vergonya i/o per no saber com fer-ho.

5. En el 20% dels casos l’entorn ha minimitzat el problema, l’ha culpabilitzada, li ha girat l’esquena o s’ha inhibit. El 37% de les treballadores no ho ha explicat a ningú.

Accedeix a l’estudi, aquí.

59 persones noves acollides al febrer

52 dones i 7 homes han sigut atesos en primera acollida a la Fundació Integramenet durant el mes de febrer. 54 persones amb passaport, 4 amb DNI i 2 amb NIE. 5 han estat derivades a Entrevista Individual  i 51 a l’itinerari formatiu IntegraJob.

Servei d’ocupació

Tot i ser el mes més curt de l’any, al febrer, les tècniques de l’entitat han atès 90 persones al servei d’ocupació, 55 de noves. Una majoria  aclaparadora de dones, 81, enfront els homes: 9.

La majoria de les usuàries tenen entre 30 i 45 anys (41,1%) i presenten com a documentació el passaport: 74,4%. Només el 7,8% presenten DNI.

Aquest mes de febrer, hi ha hagut 14 insercions laborals, la majoria, 85,7% pel sector de Servei d’atenció domiciliària, 7,1% per a neteja i 7,1% altres.

L’itinerari IntegraJob ha comptat amb la participació de 22 alumnes. 25 hores de formació en competències, cv, entrevista personal, mercat laboral, igualtat de gènere… També hem portat a terme l’itinerari IntegraSad, amb 18 alumnes: 20 hores de classes de formacions com: el procés de dol, Alzheimer, higiene, cuina…

Indicadors del Servei d’ocupació del mes de febrer

Intermediació

Al febrer, s’han portat a terme 20 entrevistes presencials amb famílies, amb 15 ofertes publicades. 12 usuàries amb començat a treballar.

A més, El Servei d’Intermediació ha gestionat 8 ofertes procedents d’empreses, com Unicuida, dedicada a l’atenció domiciliària i amb la qual esperem consolidar aliances per a la creació de noves ofertes. D’aquestes, 2 persones ja s’han incorporat al món laboral.

Indicadors Intermediació del mes de febrer

Òmnium Cultural, ECAS i Coop57 posen en marxa una nova crida solidària per combatre l’exclusió social

Òmnium Cultural, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i Coop57 donen el tret de sortida a una nova campanya solidària del projecte Lliures – que durarà dues setmanes -, amb l’objectiu de recollir fons per a iniciatives que treballen per combatre la pobresa i unes desigualtats socials estructurals i cronificades. Amb el lema Perquè ningú pengi d’un fil, construïm xarxa, aquestes tres entitats conviden a la societat a contribuir-hi per crear un fons econòmic i social estable, que permeti donar suport a projectes transformadors que treballen arreu del territori per revertir l’exclusió social.

A Catalunya, una de cada quatre persones (25,9%), viu en situació de pobresa o exclusió social, segons dades de l’Idescat recollides per l’últim informe INSOCAT, núm 15 ‘Vides precàries, drets vulnerats’. El gran desequilibri entre els ingressos de les llars i el cost de la vida perpetua i engrosseix una bossa de pobresa cronificada, i la precarietat s’estén, colpejant de manera diferenciada segons el gènere, l’edat i l’origen: el 26,5% de les dones, el 31,3% dels menors de 24 anys i el 52,5% de les persones migrades pateixen pobresa a Catalunya. A més, la pobresa en el treball afecta més del 12% de les persones amb feina remunerada, una xifra que va en augment des del 2009, quan se situava en el 10%.

Per donar resposta a l’excepcionalitat social actual, les entitats que impulsen Lliures fan una crida a “no quedar-se de braços plegats” i a contribuir a la campanya, a través del web del projecte: “Tots i totes tenim el repte de construir una societat més igualitària i més justa”.

“Ens vam presentar al Lliures perquè estem alineats amb els mateixos valors socials i pel compromís amb la societat que defensa el projecte”, afirmen els impulsors del Taller vivencial de català per a persones adultes de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, de Blanes, beneficiaris de l’anterior edició. “El Lliures ens ha donat una empenta important per convertir en realitat la cooperativa de treball i per desenvolupar el Taller Vivencial de Català i fer-lo replicable”, afegeixen.