S’afegeixen nous municipis a la llista d’ajuntaments que no garanteixen el compliment d’aquest tràmit i que vulneren aquest dret i obligació.

Davant la vulneració del dret i l’obligació del padró a molts municipis de Catalunya, nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat, sumen forces a través d’una nova Xarxa d’Entitats pel Padró amb l’objectiu de fer un front comú i denunciar públicament l’empitjorament entorn les pràctiques del padró arreu de Catalunya.

Aquest empitjorament s’ha concretat a través de dues vessants:

• Es constata que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen aquest dret i obligació i que suposen un volum gran de la població a Catalunya
• També es produeixen vulneracions especialment greus en els casos de vulnerabilitat habitacional

Concretament a Catalunya, segons la informació recollida a través de les entitats de la Xarxa amb presència a tot el territori i que fan acompanyament directe a les persones que no poden accedir al padró per la via estàndard o tradicional, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró, i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquests municipis són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden la multitud de casuístiques i la dificultat de rastrejar i detectar casos, i que els municipis que mencionen són aquells on tenen constància que hi ha dificultats, amb més o menys gravetat.

Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són:

• La manca d’informació
• L’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén
• Els requeriments excessius de documentació
• La necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica

Altres problemàtiques que recullen la Xarxa d’Entitats pel Padró són l’exigència de vinculació als Serveis Socials per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com les comprovacions de residència, “que es dirigeixen a sectors de població molt concrets i que poden abocar a expedients amb Estrangeria”, aclareix Maria Creixell. També assenyalen l’incompliment dels tres mesos per donar resposta, i les baixes automàtiques sense notificació.

Per tot això, la Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per a garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”.

La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.