La Fundació Integramenet està col·laborant amb l’estudi “Cures transculturals en atenció primària: experiències i expectatives dels usuaris immigrants nouvinguts” que està duent a terme el Grup de Recerca Multidisciplinar en Salut i Societat (GREMSAS) amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
El passat 2 de maig, la Fundació Privada Llegat Roca i Pi i la Fundació Integramenet van signar un conveni de col·laboració que, entre d’altres qüestions, dotarà de mitjans econòmics al servei d’acollida que oferim a Integramenet. Per part de la nostra entitat volem agrair a aquest nou company de viatge la voluntat de sumar en el nostre projecte d’acollida, orientació i acompanyament a les persones que cada dia atenem a Integramenet.
Ja està enllestida la Memòria d’activitat 2018 de la Fundació Integramenet que, sota el lema ‘Obrint portes, trencant fronteres’, recull la informació i les dades sobre l’activitat de l’entitat durant el darrer any.
La proposta de la nostra entitat per la diada de Sant Jordi d’enguany és fer un recull de les històries de les persones que atenem a diari, relats sobre com han viscut l’experiència migratòria. Algunes històries porten nom propi, algunes són anònimes, però totes són diferents i úniques. Explicar el fet migratori, la vivència personal d’aquest procés no és gens fàcil. Els somnis i els anhels no gaire sovint s’assemblen a la realitat.
Sota el lema #PunxemLaBombolla6A, més de 40 entitats que lluiten per defensar el dret a l’habitatge convoquen una manifestació per “punxar la bombolla” immobiliària i dir “prou” als lloguers abusius. La manifestació tindrà lloc aquest dissabte, 6 d’abril, a les 18h als Jardinets de Gràcia de Barcelona.
El passat dimarts 26 de març, la Taula pels Drets de Ciutadania de Santa Coloma va organitzar la jornada “El Padró, un Dret de Ciutadania: Experiències de bones pràctiques i models d’empadronament a municipis catalans”, en la qual les diferents entitats que integren la taula van donar a conèixer quina és la situació actual de les persones a qui se’ls ha denegat l’empadronament per no poder demostrar administrativament un domicili fix. La jornada, celebrada a la Sala Salvador Cabré de la Biblioteca Singuerlín de Sana Coloma, va ser un èxit de participació.
La setmana passada alertàvem sobre un informe de la Xarxa Europea contra la Pobresa i la Exclusió Social que afirma que més del 14% de les persones que estan treballant a l’estat espanyol estan en situació de pobresa. A Catalunya, malauradament, la situació no és gaire diferent. Així ho indica el darrer informe INSOCAT que periòdicament la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Segons aquest document, després d’haver disminuït entre 2014 i 2016, les desigualtats tornen a créixer a Catalunya.
A l’Estat Español, més de 2,6 milions de persones viuen en situació de pobresa tot i tenir feina, així ho alerta la Xarxa Europea contra la Pobresa i la Exclusió Social que agrupa més de 8.000 entitats d’acció social. Aquesta és una dada molt preocupant, suposa que el 14,1% dels treballadors no té uns ingressos suficients com per viure amb dignitat. A aquesta situació s’hauria de sumar la fragilitat i desprotecció del treball i dels treballadors en l’economia submergida que, malauradament, no acostumen a sortir a cap informe.
El Padró municipal és el registre administratiu en el qual s’inscriuen totes les persones que resideixen en un municipi. Segons la legislació vigent, i tal i com recomana la Secretaria d’Immigració de la Generalitat, l’ens local és el responsable final d’ajustar el Padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de tots els residents. Els ajuntaments també són responsables d’oferir la inscripció en el Padró a qui no té cap domicili fix.
Més de la meitat de les identificacions policials que es fan a Catalunya són fetes a persones immigrants, concretament un 54%, així ho explica un informe publicat recentment per SOS Racisme. Si tenim en compte que aquest col·lectiu representa el 13% del total de la població, podem afirmar que aquests controls policials són identificacions per perfil ètnic, és a dir, són racistes.
