Càritas Barcelona afirma que atenen 5.500 persones sense cap ingrés, el triple que abans de la pandèmia
Segons Càritas Diocesana de Barcelona hi ha unes 5.500 persones ateses per l’entitat que viuen en llars sense cap ingrés, gairebé tres vegades més que abans de la pandèmia. A més, prop de 17.500 persones acompanyades per l’entitat es troben en situació de pobresa severa, i gairebé 3.900 s’han vist obligades a canviar de domicili o d’habitació per no poder assumir les despeses.
Gairebé un any despès del decret d’estat d’alarma, l’entitat Càritas Diocesana de Barcelona ha fet balanç de quina és la situació en la que es troben les persones que atenen. Adverteixen de la situació de pobresa i exclusió social que ha deixat la pandèmia. “Si bé hi ha una millora de les dades epidemiològiques i en l’avanç en la campanya de vacunació, la veritat és que no hi haurà un remei a curt termini que ajudi a baixar el nivell de precarietat que ha deixat la COVID-19 “, ha indicat el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets.
5.500 persones acompanyades per Càritas viuen en llars que no tenen cap ingrés econòmic (suposen el 21,2% de les llars), i es multipliquen per 2,6 en comparació amb abans de la COVID-19. Això es tradueix en prop de 17.500 persones en situació de pobresa severa (més del 60% de les llars ateses per Càritas). “Les llars que pateixen pobresa severa són aquells on hi ha persones soles que han de viure cada mes amb menys de 440 €, o parelles amb dos fills que viuen amb menys de 930 € al mes. Són situacions que diàriament atenen els professionals i voluntaris de Càritas, i observem amb impotència com a persones amb una pensió o un treball no tenen prou recursos per arribar a final de mes “, afirma el director de Càritas.
Així mateix, 13.000 persones no poden assumir els costos dels subministraments, i el 16% de les famílies (prop de 3.900) s’han vist obligades a canviar de domicili per disminuir les despeses. “En un moment en què els responsables públics recomanen que ens quedem a casa, és insòlit que moltes famílies hagin de veure forçades a canviar d’habitatge per motius econòmics. No estem parlant només de persones que canviïn de pis, sinó de famílies que tenen de canviar la precària habitació on viuen per una altra amb unes condicions iguals o pitjors “.
El director de Càritas ha volgut recordar que el 64,1% de les llars atesos per l’entitat no disposava d’una llar digna al setembre de 2020, amb prop d’un 40% de les famílies en habitacions de relloguer.
A la Fundació Integramenet també hem notat que la situació de les persones que atenem també ha empitjorat considerablement. La principal demanda continua sent la recerca de feina, però ara la situació és molt més desesperada pel sotrac que ha rebut el mercat laboral. A més, moltes de les persones que atenem a la fundació, abans de la pandèmia, basaven els seus ingressos en activitats de l’economia submergida a causa de la seva situació administrativa. Moltes d’aquestes persones s’han quedat sense feina i sense la possibilitat d’accedir a cap tipus d’ajuda o circuit de rescat social.
