Les desigualtats tornen a créixer a Catalunya

La setmana passada alertàvem sobre un informe de la Xarxa Europea contra la Pobresa i la Exclusió Social que afirma que més del 14% de les persones que estan treballant a l’estat espanyol estan en situació de pobresa. A Catalunya, malauradament, la situació no és gaire diferent. Així ho indica el darrer informe INSOCAT que periòdicament la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Segons aquest document, després d’haver disminuït entre 2014 i 2016, les desigualtats tornen a créixer a Catalunya. No en va, l’informe, elaborat per Georgina Marín Nogueras, investigadora social, amb la col·laboració de Júlia Montserrat, doctora en Economia, porta per títol ‘Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social’.

L’informe s’ha realitzat en base a dos indicadors: l’índex de Gini, que mesura el grau de desigualtat entre els ingressos d’una comunitat, i l’índex S80/S20, que mesura la desigualtat en la distribució a través de ràtios entre percentils. Aquests indicadors s’interpreten com la proporció dels ingressos totals percebuts pel 20% de la població amb majors ingressos en relació a la percebuda pel 20% de la població amb menors ingressos. Segons aquests indicadors el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,7 vegades el que guanya el 20% de la població amb un nivell econòmic més baix (el 2016 eren 5,5 vegades més).

A banda d’aquests indicadors, l’informe també és nodreix de dades de diverses fonts oficials i anàlisis qualitatius de professionals d’entitats socials que treballen amb col·lectius vulnerables, que apunten que a més de la desigualtat, també creix l’índex de pobresa: el 23,8% de la població està en risc de pobresa i exclusió, i a la meitat de les llars els costa arribar a final de mes.

Les dades del mercat laboral i el mercat immobiliari tampoc conviden a ser optimistes, i continuen proporcionant inestabilitat i situacions d’abús per a les persones en situació de pobresa. La majoria de contractes de treball que es signen actualment són temporals, i la taxa de treballadors pobres augmenta fins el 12,2%. Al món laboral, la qüestió de gènere encara és una assignatura pendent, les dades així ho confirmen: la taxa de jornades parcials és del 22,2% en les dones, davant el 7,3% dels homes i el 17,8% de les treballadores tenen uns guanys anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional per un 7,8% d’homes. A tot això s’han de sumar les dificultats de conciliació i la sobrecàrrega per les tasques domèstiques i de cura a familiars que recauen majoritàriament en les dones.

I per acabar-ho d’adobar està el tema de l’habitatge: el preu del lloguer no para de créixer ha Catalunya, ho ha fet un 48% els darrers 15 anys. El 64,8% dels desnonaments són per impagament del lloguer i és a la ciutat de Barcelona on es concentra una cinquena part dels desnonaments que en un 85% dels casos (2.139 de 2.519) són per impagament del lloguer.