L’estudi, encarregat per la Direcció General d’Igualtat, de la Generalitat de Catalunya, ha estat basat en una mostra de 525 enquestes. Està dirigit per Sílvia Bofill Poch (Universitat de Barcelona) i Norma Véliz Torresano (Mujeres Pa’lante / Mujeres Unidas entre Tierras).
La recollida de les dades es va fer entre juliol i desembre de 2019. L’enquesta ha estat complementada amb la realització de dos grups focals sobre la mateixa temàtica amb treballadores de la llar i les cures d’origen estranger). En la recollida de les dades, s’ha comptat amb la col·laboració de diversos col·lectius de dones immigrants del territori català: Mujeres Pa’lante, Grupo Libélulas, Asociación Brassavola, Mujeres Unidas entre Tierras, Achama. Asociación Humanitaria Contra la Ablación de la Mujer Africana i Asociación de Mujeres Africanas (a Barcelona); Associació Dones endavant (a Girona); i Centro Lationamericano de Lleida (a Lleida).
- A Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones). Tanmateix, en el transcurs de la seva vida laboral el 35% de les treballadores (una de cada tres) ha patit assetjament sexual. Aquesta darrera xifra és important, ja que constata el caràcter estructural i recurrent de l’assetjament en el sector de la llar i les cures.
2. No només és important l’índex d’assetjament (en sí mateix molt elevat), sinó les formes específiques i la intensitat que pren l’assetjament en aquest sector laboral.
3. L’últim any, el 24% de les treballadores assetjades ha patit com a mínim un assetjament sexual molt greu; el 25% com a mínim un assetjament sexual greu; i el 51% un assetjament sexual lleu.
4. Aquesta mateixa situació de vulnerabilitat legal i econòmica explica les dificultats de reacció davant l’assetjament sexual i el baixíssim índex de denúncies interposades. Recordem que únicament el 0.8% de les treballadores que han patit assetjament sexual ho ha denunciat, principalment per por a ser expulsada o deportada, per por a que no la creguin, per desconfiança en l’autoritat, per vergonya i/o per no saber com fer-ho.
5. En el 20% dels casos l’entorn ha minimitzat el problema, l’ha culpabilitzada, li ha girat l’esquena o s’ha inhibit. El 37% de les treballadores no ho ha explicat a ningú.
Accedeix a l’estudi, aquí.