Entrades

Integramenet assisteix a la celebració del 75è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

/0 Comments/in /by

Integramenet no es va perdre una de les celebracions organitzades per la Generalitat de Catalunya, amb motiu dels 75 Anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Va ser al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya a Sant Adrià de Besòs. La Jornada Migracions i Dret a la Participació Política. Vam gaudir amb les paraules de Viviane Ogou, Hamza A. Rajà i Vivi Alfonsin. L’acte també va comptar amb la presència de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tania Verge, i l’Eunice Romero Rivera, Directora General de Migracions, Refugi i Antiracisme del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i l’Alcaldesa de Sant Adrià de Besós, Filo Cañete. L’acte va ser conduït per la periodista Mònica Terribas.

Fundació Integramenet assisteix al Foro de la Migración Latinoamericana en Catalunya, organitzat per Catnova

/0 Comments/in /by

Integramenet ha tingut el plaer d’assistir a aquest Foro de l’Associació Catnova, al Palau Macaya de Fundació La Caixa.

L’esdeveniment ha tingut com a objectiu visibilitzar aspectes socials, econòmics, d’interseccionalitat, característics de la migració llatinoamericana a Catalunya, per coordinar accions en xarxa i lluitar contra els estereotips. Una jornada interessant per conèixer els moviments migratoris a Espanya i Catalunya, la feminització de la migració, la importància de les identitats culturals i la minsa resposta de les polítiques socials, que no garanteixen l’acollida al país d’arribada.

Fundació Integramenet ha participat en les conclusions, precs i preguntes finals, explicant la importància de l’aprenentatge de la llengua catalana com a via d’inclusió fonamental al territori.

Una enquesta conclou que a Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones)

/0 Comments/in /by

L’estudi, encarregat  per la Direcció General d’Igualtat, de la  Generalitat de Catalunya, ha estat basat en una mostra de 525 enquestes.  Està dirigit per Sílvia Bofill Poch (Universitat de Barcelona) i Norma Véliz Torresano (Mujeres Pa’lante / Mujeres Unidas entre Tierras).

La recollida de les dades es va fer entre juliol i desembre de 2019. L’enquesta ha estat complementada amb la realització de dos grups focals sobre la mateixa temàtica amb treballadores de la llar i les cures d’origen estranger). En la recollida de les dades, s’ha comptat amb la col·laboració de diversos col·lectius de dones immigrants del territori català: Mujeres Pa’lante, Grupo Libélulas, Asociación Brassavola, Mujeres Unidas entre Tierras, Achama. Asociación Humanitaria Contra la Ablación de la Mujer Africana i Asociación de Mujeres Africanas (a Barcelona); Associació Dones endavant (a Girona); i Centro Lationamericano de Lleida (a Lleida).

  1. A Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones). Tanmateix, en el transcurs de la seva vida laboral el 35% de les treballadores (una de cada tres) ha patit assetjament sexual. Aquesta darrera xifra és important, ja que constata el caràcter estructural i recurrent de l’assetjament en el sector de la llar i les cures.

2. No només és important l’índex d’assetjament (en sí mateix molt elevat), sinó les formes específiques i la intensitat que pren l’assetjament en aquest sector laboral.

3. L’últim any, el 24% de les treballadores assetjades ha patit com a mínim un assetjament sexual molt greu; el 25% com a mínim un assetjament sexual greu; i el 51% un assetjament sexual lleu.

4. Aquesta mateixa situació de vulnerabilitat legal i econòmica explica les dificultats de reacció davant l’assetjament sexual i el baixíssim índex de denúncies interposades. Recordem que únicament el 0.8% de les treballadores que han patit assetjament sexual ho ha denunciat, principalment per por a ser expulsada o deportada, per por a que no la creguin, per desconfiança en l’autoritat, per vergonya i/o per no saber com fer-ho.

5. En el 20% dels casos l’entorn ha minimitzat el problema, l’ha culpabilitzada, li ha girat l’esquena o s’ha inhibit. El 37% de les treballadores no ho ha explicat a ningú.

Accedeix a l’estudi, aquí.