Avui, des de la Fundació Privada Integramenet, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, volem alçar la veu per reivindicar la tasca invisible però fonamental de les persones que cuiden. En un món on la cura és essencial per al benestar de la societat, sovint les persones que la duen a terme són invisibilitzades, precaritzades i explotades.

Les dones migrades, en particular, es veuen atrapades en una xarxa de desigualtats que fa que la seva feina sigui doblement invisible i doblement vulnerable. La cura no és només una tasca física, sinó també emocional i psicològica, i és el pilar que manté en peu a les nostres famílies, als nostres barris i a les nostres societats. Sense cures no hi ha VIDA. Malgrat la importància d’aquesta tasca, massa sovint, aquestes dones es troben amb condicions laborals precàries, contractes irregulars, salaris baixos i, sovint, amb una falta total de drets laborals que les deixa a l’ombra de la llei.

La precarització del treball de les cures és un problema global que afecta principalment a les dones, i especialment a les dones migrades, que han de fer front a les seves pròpies dificultats personals i socials, mentre mantenen les nostres llars en marxa, sovint sense les condicions laborals dignes que mereixen.

La Fundació Privada Integramenet treballa des de fa més de 20 anys  lluitant per la dignitat de les persones que cuiden, visibilitzant la seva feina com a essencial i  exigint condicions laborals justes i equitatives per a totes les treballadores de la cura, especialment per a les dones migrades. Dignifiquem la feina de cures!

 

Reivindiquem:

• Condicions laborals dignes per a totes les persones que treballen en la cura, amb salaris justos i drets laborals reconeguts.
• Reconèixer el treball de les cures com un treball essencial, i no com una tasca que es dóna per descomptada ni es tracta com una feina secundària.
• Suport a les dones migrades, que sovint són les que es fan càrrec d’aquesta tasca en condicions de vulnerabilitat extrema, amb drets laborals limitats i una falta de protecció social.
• Un sistema de cures públic i universal, que garanteixi que el treball de la cura no sigui responsabilitat exclusiva de les dones, sinó una tasca compartida per tota la societat.
• En aquest 8M, reivindiquem una societat que respecti, reconegui i valori la tasca de les persones que cuiden, i exigim una transformació profunda del sistema de cures per assegurar que totes les persones, especialment les dones migrades, puguin viure amb dignitat, justícia i respecte.