L'alta demanda de llengües a Santa Coloma de Gramenet

A Santa Coloma, la realitat de les persones nouvingudes (especialment d’origen llatinoamericà, magribí i xinès) presenta molts reptes:

1. La urgència de la comunicació funcional

La majoria de persones que arriben a la ciutat busquen aprendre castellà primer per una qüestió de pragmatisme:

Interacció immediata: El castellà és la llengua predominant als comerços, els mercats i les places de Santa Coloma.
Xarxes de suport: Moltes de les xarxes d’ajuda mútua i feines informals (neteja, cura de persones, construcció) funcionen exclusivament en castellà.
Saturació de cursos: Sovint, les llistes d’espera per a cursos de castellà per a estrangers (ELE) són més llargues que les de català, creant un coll d’ampolla per a qui necessita la llengua per moure’s pel dia a dia.

2. El català com a “llengua de tràmits”

Per a molts nouvinguts, el català es veu com una barrera o un requisit imposat més que com una oportunitat:

Arrelament social: Per obtenir l’informe d’arrelament, cal demostrar el coneixement del català. Això genera una demanda de cursos “per obligació” que l’administració a vegades no pot cobrir amb prou agilitat.
Distància emocional: Si el nouvingut viu en un barri on no sent parlar català mai, percep la llengua com una cosa “institucional” i llunyana, la qual cosa dificulta la seva integració real en la cultura local.

3. La paradoxa de la doble càrrega

Demanar a una persona que acaba d’arribar i que està treballant hores excessives que aprengui dues llengües simultàniament és un repte enorme. Aquí és on neix la percepció de demanda no satisfeta:

Volen aprendre la llengua del carrer (castellà) per sobreviure.
Han d’aprendre la llengua de l’administració (català) per regularitzar la seva situació.
Sovint, l’oferta pública es concentra en el català, deixant la formació en castellà en mans d’entitats socials o el tercer sector, que estan desbordats.

A Integramenet, les classes de llengües, català i castellà, es duen a terme gràcies a: