Una enquesta conclou que a Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones)
L’estudi, encarregat per la Direcció General d’Igualtat, de la Generalitat de Catalunya, ha estat basat en una mostra de 525 enquestes. Està dirigit per Sílvia Bofill Poch (Universitat de Barcelona) i Norma Véliz Torresano (Mujeres Pa’lante / Mujeres Unidas entre Tierras).
La recollida de les dades es va fer entre juliol i desembre de 2019. L’enquesta ha estat complementada amb la realització de dos grups focals sobre la mateixa temàtica amb treballadores de la llar i les cures d’origen estranger). En la recollida de les dades, s’ha comptat amb la col·laboració de diversos col·lectius de dones immigrants del territori català: Mujeres Pa’lante, Grupo Libélulas, Asociación Brassavola, Mujeres Unidas entre Tierras, Achama. Asociación Humanitaria Contra la Ablación de la Mujer Africana i Asociación de Mujeres Africanas (a Barcelona); Associació Dones endavant (a Girona); i Centro Lationamericano de Lleida (a Lleida).
- A Catalunya, l’últim any, el 14 % de les treballadores de la llar d’origen estranger ha patit assetjament sexual (9.497 dones). Tanmateix, en el transcurs de la seva vida laboral el 35% de les treballadores (una de cada tres) ha patit assetjament sexual. Aquesta darrera xifra és important, ja que constata el caràcter estructural i recurrent de l’assetjament en el sector de la llar i les cures.
2. No només és important l’índex d’assetjament (en sí mateix molt elevat), sinó les formes específiques i la intensitat que pren l’assetjament en aquest sector laboral.
3. L’últim any, el 24% de les treballadores assetjades ha patit com a mínim un assetjament sexual molt greu; el 25% com a mínim un assetjament sexual greu; i el 51% un assetjament sexual lleu.
4. Aquesta mateixa situació de vulnerabilitat legal i econòmica explica les dificultats de reacció davant l’assetjament sexual i el baixíssim índex de denúncies interposades. Recordem que únicament el 0.8% de les treballadores que han patit assetjament sexual ho ha denunciat, principalment per por a ser expulsada o deportada, per por a que no la creguin, per desconfiança en l’autoritat, per vergonya i/o per no saber com fer-ho.
5. En el 20% dels casos l’entorn ha minimitzat el problema, l’ha culpabilitzada, li ha girat l’esquena o s’ha inhibit. El 37% de les treballadores no ho ha explicat a ningú.
Accedeix a l’estudi, aquí.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!