Entrades

Empitjorament de l’accés al padró a Catalunya

S’afegeixen nous municipis a la llista d’ajuntaments que no garanteixen el compliment d’aquest tràmit i que vulneren aquest dret i obligació.

Davant la vulneració del dret i l’obligació del padró a molts municipis de Catalunya, nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat, sumen forces a través d’una nova Xarxa d’Entitats pel Padró amb l’objectiu de fer un front comú i denunciar públicament l’empitjorament entorn les pràctiques del padró arreu de Catalunya.

Aquest empitjorament s’ha concretat a través de dues vessants:

  • Es constata que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen aquest dret i obligació i que suposen un volum gran de la població a Catalunya
  • També es produeixen vulneracions especialment greus en els casos de vulnerabilitat habitacional

Concretament a Catalunya, segons la informació recollida a través de les entitats de la Xarxa amb presència a tot el territori i que fan acompanyament directe a les persones que no poden accedir al padró per la via estàndard o tradicional, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró, i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquests municipis són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden la multitud de casuístiques i la dificultat de rastrejar i detectar casos, i que els municipis que mencionen són aquells on tenen constància que hi ha dificultats, amb més o menys gravetat.

Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són:

  • La manca d’informació
  • L’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén
  • Els requeriments excessius de documentació
  • La necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica

Altres problemàtiques que recullen la Xarxa d’Entitats pel Padró són l’exigència de vinculació als Serveis Socials per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com les comprovacions de residència, “que es dirigeixen a sectors de població molt concrets i que poden abocar a expedients amb Estrangeria”, aclareix Maria Creixell. També assenyalen l’incompliment dels tres mesos per donar resposta, i les baixes automàtiques sense notificació.

Per tot això, la Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per a garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”.

La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.

Òmnium Cultural, ECAS i Coop57 posen en marxa una nova crida solidària per combatre l’exclusió social

Òmnium Cultural, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i Coop57 donen el tret de sortida a una nova campanya solidària del projecte Lliures – que durarà dues setmanes -, amb l’objectiu de recollir fons per a iniciatives que treballen per combatre la pobresa i unes desigualtats socials estructurals i cronificades. Amb el lema Perquè ningú pengi d’un fil, construïm xarxa, aquestes tres entitats conviden a la societat a contribuir-hi per crear un fons econòmic i social estable, que permeti donar suport a projectes transformadors que treballen arreu del territori per revertir l’exclusió social.

A Catalunya, una de cada quatre persones (25,9%), viu en situació de pobresa o exclusió social, segons dades de l’Idescat recollides per l’últim informe INSOCAT, núm 15 ‘Vides precàries, drets vulnerats’. El gran desequilibri entre els ingressos de les llars i el cost de la vida perpetua i engrosseix una bossa de pobresa cronificada, i la precarietat s’estén, colpejant de manera diferenciada segons el gènere, l’edat i l’origen: el 26,5% de les dones, el 31,3% dels menors de 24 anys i el 52,5% de les persones migrades pateixen pobresa a Catalunya. A més, la pobresa en el treball afecta més del 12% de les persones amb feina remunerada, una xifra que va en augment des del 2009, quan se situava en el 10%.

Per donar resposta a l’excepcionalitat social actual, les entitats que impulsen Lliures fan una crida a “no quedar-se de braços plegats” i a contribuir a la campanya, a través del web del projecte: “Tots i totes tenim el repte de construir una societat més igualitària i més justa”.

“Ens vam presentar al Lliures perquè estem alineats amb els mateixos valors socials i pel compromís amb la societat que defensa el projecte”, afirmen els impulsors del Taller vivencial de català per a persones adultes de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, de Blanes, beneficiaris de l’anterior edició. “El Lliures ens ha donat una empenta important per convertir en realitat la cooperativa de treball i per desenvolupar el Taller Vivencial de Català i fer-lo replicable”, afegeixen.

Juliol i agost: Indicadors i activitat a la Fundació

El darrer mes abans de vacances, el juliol, les alumnes han obtingut els diplomes del Curs de Català (CNL L’Heura) i d’Atenció Sociosanitària en Serveis d’Atenció Domiciliària.  També han estat de celebració els alumnes de castellà, “capitanejats” pel Txema Cardo. 
L’entitat ha iniciat l’adaptació a un nou CRM, Sinergia, un gestor d’organització que millorarà els procesos. 
Hem assistit al Matí Intercultural Mar Aubeso, ens hem reunit amb responsables de la CIBA. Integramenet  formem part de la Comissió d’Interculturalitat i Diversitats Culturals de l’ECAS, amb qui ens hem trobat també aquest passat juliol. 
Ens hem reunit amb  Referents de Benestar Emocional del CAP Singuerlín i Santa Rosa. Formen part de la Comissió de Salut Comunitària i hem compartit informació per establir possibles sinergies. 

Algunes xifres del mes:

Presentem alguns indicadors quantitatius Servei Ocupació Juliol 2022

Hem atès durant el mes de juliol 25 persones, provinents en la seva majoria de Colòmbia, Hondures i Paraguai, d’edats majoritàriament compreses entre els 46-65 anys. S’han produït  9 insercions laborals.