Per contra, el 2022, 263 milions de persones més es veurien sumides a la pobresa extrema, gairebé un milió de persones més cada 33 hores, com assenyala un nou informe d’Oxfam Intermón.
Mentre que el cost dels productes bàsics per a les famílies mostra el creixement més gran de les últimes dècades, la riquesa dels milmilionaris vinculats a sectors de l’alimentació i l’energia augmenta en mil milions cada dos dies.
En els dos anys de pandèmia, han aparegut 573 nous milmilionaris, fet que suposa un nou milmilionari cada 30 hores. A la banda oposada, s’espera que a finals d’aquest any, 263 milions de persones addicionals es podrien veure sumides en la pobresa extrema: un milió de persones més cada 33 hores. Així ho denuncia Oxfam Intermón a l’informe “Beneficiar-se del patiment” que es publica avui amb motiu de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, cita anual de l’elit internacional a la ciutat suïssa de Davos.
El nombre de milmilionaris espanyols de la llista Forbes també ha augmentat des del començament de la pandèmia. Hi ha quatre milmilionaris nous mentre la riquesa dels que ja ho eren abans de la pandèmia ha crescut a un ritme de 6,8 milions d’euros al dia.
“Per als milmilionaris, la pandèmia així com el conflicte a Ucraïna i l’espectacular augment dels preus dels aliments i de l’energia, estan suposant un període de bonança. I aquesta realitat contrasta amb una clara reculada en els èxits de les últimes dècades en la lluita contra la pobresa extrema globalment”, assenyala Iñigo Macías, responsable d’investigacions d’Oxfam Intermón.
La riquesa total que actualment acumulen aquests milmilionaris de tot el món equival ja al 13,9% del PIB mundial, i s’ha triplicat des de l’any 2000, quan suposava el 4,4%.
“Les fortunes d’aquests milmilionaris no han crescut tant i tan ràpid en tan poc temps perquè ara treballin més dur o siguin més productius. Controlen i inverteixen en corporacions que s’han aprofitat del seu poder de mercat creixent i de la desregulació, en molts casos vulnerant drets de les persones treballadores mentre alguns oculten els seus diners en paradisos fiscals. Tot això amb la complicitat dels Governs”, subratlla Macías.
“Mentre, a nivell global les condicions laborals de treballadores i treballadors encara no s’han recuperat del cop dur de la pandèmia I milions de persones es veuen obligades a saltar-se menjars, a apagar la calefacció, a endarrerir-se en el pagament de les factures ia preguntar-se què més poden fer per poder tirar endavant. A l’Àfrica Oriental, la gana podria estar cobrant-se una vida cada minut. Aquestes obscenes desigualtats estan trencant els vincles que ens uneixen com a societat. Són corrosives i perilloses”, assenyala Macías.
De Sri Lanka al Sudan o el Perú, l’escalada de preus dels aliments i l’energia estan provocant tensions socials i polítiques fortes. Gairebé el 60% dels països de renda baixa estan a la vora de la fallida, incapaços de fer front al pagament del deute públic. Pel que fa a les economies més avançades, la població dels països pobres destina a comprar aliments més del doble dels seus ingressos. Si la inflació augmenta a tot arreu, l’efecte és especialment devastador per, les persones treballadores amb salaris baixos, que també es van veure molt més exposades i vulnerables davant la pandèmia I ho ha estat encara més en el cas de les dones, les persones racialitzades i els que viuen en situació d’exclusió.
Sectors energètic, alimentari i farmacèutic
El nou estudi d’Oxfam Intermón també revela que a nivell global les empreses dels sectors energètic, alimentari i farmacèutic, generalment sectors dominats per un grapat d’empreses amb molta concentració de poder, estan aconseguint beneficis sense precedents, tot i que els salaris de les persones treballadores amb prou feines han augmentat i han de fer front al repunt més gran de preus en dècades, en plena pandèmia de la COVID-19. En conjunt, cinc de les principals empreses energètiques (BP, Shell, TotalEnergies, Exxon i Chevron) es van embutxacar l’any passat 2.600 dòlars de beneficis per segon. Les fortunes dels milmilionaris dels sectors de l’alimentació i l’energia s’han incrementat en 453.000 milions de dòlars en els darrers dos anys, cosa que equival a mil milions cada dos dies. Al sector de l’alimentació, han sorgit en aquest mateix període 62 nous milmilionaris.
La família Cargill juntament amb tres corporacions més del sector, controla el 70% del mercat agrícola mundial. L’any passat, el conglomerat d’empreses Cargill va aconseguir els beneficis més grans de la seva història (5.000 milions de dòlars en ingressos nets) i es preveu que l’empresa superi de nou el 2022 aquest rècord. Només a la família Cargill hi ha 12 milmilionaris, quatre més que abans de la pandèmia.
D’altra banda, al sector farmacèutic, hi ha 40 nous milmilionaris des del principi de la pandèmia. Les empreses farmacèutiques com Moderna i Pfizer s’estan embossant mil dòlars en beneficis cada segon gràcies exclusivament al monopoli sobre la vacuna contra la COVID-19, malgrat que per al seu desenvolupament van rebre milers de milions de dòlars d’inversió pública. Aquestes empreses cobren els governs per les vacunes fins a 24 vegades més del cost potencial de producció de vacunes genèriques. El 87% de les persones a països de renda baixa segueix sense haver rebut la pauta completa de la vacuna.
“És una cosa inconcebible que hi hagi persones que es beneficiïn del dolor i el patiment aliens. Algunes s’han fet riques a costa de negar un accés universal a les vacunes a tots els països. Altres, en aprofitar-se de l’augment dels preus dels aliments i de l’energia. Les grans empreses distribueixen generosos bonus i dividends mentre redueixen la seva contribució fiscal tot el possible. Aquest augment de la riquesa i de la pobresa en paral·lel són dues cares d’una mateixa moneda”, afirma Macías.